El periodico:
L'exjugador, centrecampista tècnic i potent, va morir ahir a Santander als 66 anys
Segurament va marcar el gol més espectacular del llegendari 0-5 aconseguit pel Barça al Bernabéu aquell 17 de febrer de 1974, amb l'equip llançat cap a un títol de Lliga després de 14 anys d'una interminable travessia pel desert. Juan Carlos Pérez López, que aquell dia lluïa el braçal de capità, va aconseguir el 0-4 d'un extraordinari xut parabòlic que va entrar per l'escaire de García Remón. Aquest centrecampista, potent i tècnic a la vegada, va morir ahir als 66 anys a Santander víctima d'una malaltia degenerativa.
«Sempre recordarem la figura d'un dels referents del Barcelona en aquella època en què era tan complicat ser del Barça», va manifestar ahir Sandro Rosell, president del club blaugrana, que avui estarà representat en l'enterrament per Carles Rexach i Josep María Fusté, excompanys seus al Barça.
Juan Carlos va arribar al Camp Nou el 1968 procedent del Racing de Santander, club que es va fixar en ell en edat infantil, quan començava a despuntar en l'equip dels salesians que participava en els campionats de platja d'El Sardinero. Al Camp Nou es va convertir en un jugador indiscutible al centre del camp, juntament amb Asensi i Marcial, entre altres. Aquesta línia mitja, unida a la genialitat de Johan Cruyff, els gols de Sotil i la classe de Rexach, va portar els blaugranes a passejar-se per la Lliga del 1974, un campionat coronat amb l'exhibició del Bernabéu.
DOTZE TEMPORADES EN L'ELIT / Juan Carlos va jugar 12 temporades a Primera Divisió, sis al Barça, amb el qual va disputar 163 partits i va marcar 23 gols, i va conquistar una Lliga i una Copa d'Espanya (1971). La temporada 1974-75, va demanar al club rescindir el seu contracte per tornar al Racing, decisió en què va tenir molt a veure l'arribada de Johan Neeskens, que va restar protagonisme al santanderí.
Un altre cop a El Sardinero, Juan Carlos va jugar tres anys més amb el club verd-i-blanc, fins que es va retirar el 7 de maig de 1978, després d'un dramàtic partit contra l'Sporting en què va marcar el gol del triomf que donava la permanència a Primera al Racing. «Se n'ha anat un racinguista de cor, un home amb un carinyo màxim pel club, una persona entranyable i un futbolista que va marcar una època per la seva qualitat», deia ahir la nota del club càntabre, que homenatjarà Juan Carlos dissabte que ve, minuts abans d'iniciar el partit contra el Getafe.
Vídeo del 0-5 del cuernabeu:
L'exjugador, centrecampista tècnic i potent, va morir ahir a Santander als 66 anys
Segurament va marcar el gol més espectacular del llegendari 0-5 aconseguit pel Barça al Bernabéu aquell 17 de febrer de 1974, amb l'equip llançat cap a un títol de Lliga després de 14 anys d'una interminable travessia pel desert. Juan Carlos Pérez López, que aquell dia lluïa el braçal de capità, va aconseguir el 0-4 d'un extraordinari xut parabòlic que va entrar per l'escaire de García Remón. Aquest centrecampista, potent i tècnic a la vegada, va morir ahir als 66 anys a Santander víctima d'una malaltia degenerativa.
«Sempre recordarem la figura d'un dels referents del Barcelona en aquella època en què era tan complicat ser del Barça», va manifestar ahir Sandro Rosell, president del club blaugrana, que avui estarà representat en l'enterrament per Carles Rexach i Josep María Fusté, excompanys seus al Barça.
Juan Carlos va arribar al Camp Nou el 1968 procedent del Racing de Santander, club que es va fixar en ell en edat infantil, quan començava a despuntar en l'equip dels salesians que participava en els campionats de platja d'El Sardinero. Al Camp Nou es va convertir en un jugador indiscutible al centre del camp, juntament amb Asensi i Marcial, entre altres. Aquesta línia mitja, unida a la genialitat de Johan Cruyff, els gols de Sotil i la classe de Rexach, va portar els blaugranes a passejar-se per la Lliga del 1974, un campionat coronat amb l'exhibició del Bernabéu.
DOTZE TEMPORADES EN L'ELIT / Juan Carlos va jugar 12 temporades a Primera Divisió, sis al Barça, amb el qual va disputar 163 partits i va marcar 23 gols, i va conquistar una Lliga i una Copa d'Espanya (1971). La temporada 1974-75, va demanar al club rescindir el seu contracte per tornar al Racing, decisió en què va tenir molt a veure l'arribada de Johan Neeskens, que va restar protagonisme al santanderí.
Un altre cop a El Sardinero, Juan Carlos va jugar tres anys més amb el club verd-i-blanc, fins que es va retirar el 7 de maig de 1978, després d'un dramàtic partit contra l'Sporting en què va marcar el gol del triomf que donava la permanència a Primera al Racing. «Se n'ha anat un racinguista de cor, un home amb un carinyo màxim pel club, una persona entranyable i un futbolista que va marcar una època per la seva qualitat», deia ahir la nota del club càntabre, que homenatjarà Juan Carlos dissabte que ve, minuts abans d'iniciar el partit contra el Getafe.
Vídeo del 0-5 del cuernabeu:
0 comentarios:
Publica un comentari